Skip to content

Quina educació per a quin futur? Propostes des d’Argentina i Guatemala per a un canvi global

  • by

Font: Portal Federació Catalana d’ONG

quinaeducacio

El passat dimarts, 18 de juny, es va celebrar a la FCONG la taula rodona “Quina educació, per a quin futur?. La trobada va estar organitzada per l’associació Entrepobles, Moviment per la Pau i la Federació Catalana d’ONG. Hi van participar l’argentina Maria Rosa Goldar, membre del Consell d’educadors i educadores populars d’Amèrica Llatina i el Carib CEAAL, Juan Alberto Coromac, fundador del Moviment Social de l’Educació per a la Pau a Guatemala i Neus Garriga, d’Entrepobles i portaveu de la III Trobada d’experiències educatives transformadores.

En un context de crisi com l’actual, és quan més es posen en pràctica experiències educatives transformadores. “ Existeixen noves alternatives ciutadanes que poden ajudar a l’Educació per al Desenvolupament però que no provenen del món de les ONG sinó dels moviments socials i de base” apuntava Neus Garriga. També va presentar el blog de la III Trobada d’Experiències Transformadores, que tindrà lloc el 6, 7 i 8 de desembre de 2013 a Barcelona. Col·lectius, organitzacions i associacions hi poden fer les seves propostes educatives transformadores. “ El repte es trobar noves formes d’educació que tendeixin cap a allò col·lectiu”.

La idea de l’educació com una construcció col·lectiva enllaça amb la idea d’Educació Popular de Maria Rosa Goldar del CEAAL, una de les xarxes d’educació popular més importants d’Amèrica. “Per educació popular, entenem una educació en la que la societat decideix quin model vol seguir i quines són les metodologies pedagògiques més adients per arribar a aquesta finalitat” comentava Goldar. “L’objectiu és arribar a una societat amb igualtat social, diversitat cultural i que tendeixi cap a la llibertat”. Però aquesta demanda d’una societat més justa ha de fer front a la crisi econòmica i de valors actual: “La crisi que actualment viu l’educació és el reflex de la crisi que viuen les societats en les que vivim. El problema no són els continguts: es tracta de canviar les relacions educatives per poder fer una educació que busqui el diàleg entre els actors, crítica amb el sistema i problematitzadora; que hi posi més atenció a les preguntes que no pas les respostes”.

En aquest nou context educatiu la pròpia societat hauria d’impel·lir, “allò personal i allò col·lectiu no poden anar separats, els moviments socials, es converteixen així, en peces clau, per la seva capacitat d’aprenentatge a nivell col·lectiu” afirmava la representant del CEAAL.

D’altra banda, l’educador guatemalenc Juan Alberto Coromac va aprofitar l’espai per parlar de les experiències educatives al seu país. Després de 40 anys de conflicte armat intern, des de la societat civil es va començar una campanya, al 1996, a favor d’una renovació educativa que ajudés a millorar la formació ciutadana i en última instància, la recuperació de la memòria històrica a nivell curricular. Tot i això “hem aconseguit que la memòria històrica sigui present al programa educatiu bàsic i mitja, una fita que ha estat difícil d’aconseguir tenint en compte la relació existent entre els governs guatemalencs actuals i les juntes militars” afirmava Coromac. Cal tenir present que a Guatemala les conseqüències del conflicte armat encara tenen repercussions avui en dia: el president del Govern actual, Otto Pérez Molina, va ser un general destacat a les zones on hi ha proves que es va produir el genocidi contra els indígenes Ixils durant els 80.

Al final de la taula rodona es va produir un interessant debat entre els participants de la taula i el públic, majoritàriament vinculat al camp de l’educació a Catalunya. Es va parlar de la dificultat per implementar programes de recuperació de la memòria històrica a Espanya, o de com afavorir una millor col·laboració entre associacions i col·lectius que treballen els mateixos objectius dins del món educatiu però sense dubte, una de les qüestions que va centrar el debat va ser la necessitat d’aprendre de les experiències llatinoamericanes per a la transformació social per part dels col·lectius del Nord. “Estar acostumats a la resistència contra les lleis que ens són imposades fa molt difícil poder engegar noves propostes de canvi”, deia Maria Rosa Goldar, el que fa molt difícil escapar de la negativitat i el pessimisme d’aquest moment històric. Es per això que l’educadora reivindicava “el valor subversiu de l’alegria”, una característica dels pobles originaris d’Amèrica, que pot servir de motivació per les lluites actuals dels col·lectius socials al nord.

L’educació és un dels principals eixos de treball estratègic de la FCONG. Des de la nova federació, s’ha impulsat la integració dels grups d’educació de les tres antigues federacions, unint esforços per aconseguir millors resultats. La FCONG prepara un manifest en defensa de l’educació amb l’objectiu d’impulsar l’educació en valors i impulsa la III trobada d’Experiències Transformadores, cita prèvia al 4rt Congrés Estatal d’Educació per al Desenvolupament que es celebrarà el 2014. L’última línia d’actuació és la participació en el projecte europeu “Regions per l’educació pel desenvolupament sostenible i solidari (REDDSO)“. A través d’aquest projecte les ONG catalanes treballen conjuntament amb altres organitzacions de França, Itàlia i Polònia per trobar noves propostes pedagògiques i crear un banc d’experiències innovadores a nivell europeu, i reforçar els vincles entre docents, moviments socials, ONG i administracions que treballen en educació per a la pau, els drets humans i el desenvolupament.

Leave a Reply