Resultados del taller de criterios para seleccionar recursos y experiencias Economía Feminista al aula

El pasado día 3 de diciembre nos encontramos en LaFede.cat para trabajar sobre los criterios fundamentales a tener en cuenta para incorporar la economía feminista y la economía social y solidaria en la comunidad educativa.

En encuentro fue un espacio compartido con personas que trabajar para enriquecer y aflorar el debate crítico al sistema global de economía capitalista y que cultivan nuevas prácticas y miradas desde el mundo educativo, alternativas de consumo responsable y desde la investigación sobre economías feministas. El objetivo de la sesión era extrar colectivamente criterios (de contenidos y metodológicos) básicos para implementar la economía feminista en el curriculum escolar.

El taller se desarrolló en el marco del poryecto «La sostenibilidad económica y social,  la economía feminista y de los cuidados en el currículum educativo», impulsado por Edualter con el apoyo de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Se cuenta también con la colaboración de la Campaña por un Curriculum Global en Economía Social Solidaria y los resultados del proyecto se compartirán también en el próximo Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores

Es va iniciar el taller contextualitzant el projecte i amb la presentació de les participants, posteriorment es va realitzar la projecció d’un vídeo sobre les cadenes de cures i la lectura d’un dels relatsⁱ que recull el llibre “La vida en el centro”.

Les participants van compartir algunes reflexions, en primer lloc la necessitat de comprendre el model global que hi ha darrere de la realitat de moltes dones que treballen en les cures, com ara la llei d’estrangeria, les condicions laborals o les relacions neocolonials d’explotació entre territoris. I també la necessitat de compartir experiències i iniciatives i recursos de treball sobre l’economia transformadora.

Vam posar-nos a treballar jugant amb dinàmiques de coneixement per tal de posar en acció l’espai des del pensament, però també des dels cossos i les emocions. Amb aquesta comunicació es va tenir oportunitat de relatar com estan vinculades amb l’economia feminista cadascuna de les participants.

Tot seguit es van presentar el quatre marcs teòrics sobre els quals reflexionar:

• Els 6 principis sobre economia social i solidaria, creats per REAS;

• Les 5 estratègies educatives per la transició socio-ecològica, presentades per Marta Pascual;

• Les 7 maneres de pensar l’economia del s.XXI de l’economia de Rosquilla de Kate Raworth;

• I els 9 principis de l’economia feminista de la Red de Economía Feminista de Madrid

Cada persona es va situar en un dels quatre marcs, formant-se així els grups de treball. Amb el debat intern de cada paradigma, la selecció de criteris i l’aportació de nous recursos cada grup va fer una proposta de principis o «llavors fonamentals» per l’escola (fent la selecció o prioritat de continguts que es poden treballar més clarament en l’àmbit escolar).

Un cop elaborada aquesta proposta es van barrejar les participants, de manera que cada nou grup tingués una representant de cadascun dels marcs teòrics. Es van exposar i debatre els «llavors» de tots els paradigmes i se’n va extreure una nova selecció de propostes. Aquestes darreres llavors són les que es van exposar col·lectivament, agrupant-les entre totes les participants i en van resultar els següents principis com a indispensables per a dur a les aules:

Qüestionament del sistema econòmic hegemònic

• Espais de reflexió crítica

• Identificar mites i axiomes de pensament únic (riquesa, creixement, emprenedoria, propietat privada, consum.

• Visibilitzar els impactes socials i ecològics del capitalisme i la invisibilització de les tasques reproductives.

• Fer-ho des de l’optimisme conscient començant amb el professorat.

Cultura de les cures a la comunitat educativa

• Visibilitzar, reconèixer i fomentar mapa de necessitats i ajuda mútua

• Vinculació i compromís amb l’entorn

• Recuperació de sabers populars i comunitaris.

• Cicle vital i natura com a exemple,

• Donant valor a la vulnerabilitat i la fortalesa com a part i no excloent.

• Començar pel professorat.

Alternatives Pràctiques

• Optimisme conscient

• Conèixer les alternatives i les xarxes del territori

• Repartiment i corresponsabilització de les tasques de cures de les escoles i instituts.

• Apropar l’economia feminista a la vida quotidiana de les joves (estudiar juntes, compartir apunts, fer assemblees amb observadores de repartiment de l’espai d’intervenció, projectes autogestionats, compartir recursos).

• Reconèixer la diversitat i cooperar,

• Treballar conjuntament.

Finalment també es van recollir aportacions individuals que complementen la creació col·lectiva, com:

• La denuncia d’agents responsables de la misèria global.

• L’aportació de nous referents a les aules i de pautes de consum responsable que posin el qüestió el nostre model de la mà de la visibilització de la petjada ecològica i la revaloració d’allò necessari i allò superflu.

• La comprensió del treball pel bé comú no per la remuneració salarial i la problematització de la propietat i l’acumulació.

• El foment d’altres capacitats i altres cosmovisions i l’optimisme conscient, alternativa transformadora i mobilitzadora contra el discurs per culpabilitzar.

• Reconeixement de la fragilitat de les persones i la Terra i l’acompanyament amb rutes per l’escola i mapes d’ajuda mútua. Com a cultura de centre.

En els grups de debat a més algunes persones van destacar els obstacles o resistències freqüents que impedeixen incorporar aquestes iniciatives en escoles i instituts:

• Les barreres culturals per trencar amb el pensament econòmic dominant.

• Les dificultats de canvi pedagògic dins de les escoles.

• La gestió de les relacions entre professorat i equip directiu i la difícil conciliació entre escola i societat com a sistemes.

Amb tots aquests materials des d’Edualter s’està duent a terme la sistematització de materials, recursos y experiències que el professorat, entitats i altres col·lectius duen a terme i poder incorporar-los al banc de recursos i a la Guia d’Orientacions Pedagògiques del projecte Competències per a Transformar el Món. També s’està realitzant una anàlisi del currículum de primària i secundària per a trobar les vinculacions de totes aquestes propostes en les competències que promou la normativa educativa.

El resultat de la sistematització i anàlisi del projecte es presentarà en la Jornada L’Economia Feminista a l’aula, Transformar l’Escola per a posar la Vida al Centre, que es durà a terme el 28 i 29 de febrer, en el Espai Francesca Bonnemaison (Pre- inscripcions obertes aquí)