Resultats del taller de criteris per a seleccionar recursos i experiències d’Economia Feminista a l’aula

El passat dia 3 de desembre ens vam trobar a LaFede.cat per treballar sobre els criteris fonamentals a tenir en compte per incorporar l’economia feminista i economia social i solidaria a la comunitat educativa.

La trobada va ser un espai compartit amb persones que treballen per enriquir i aflorar el debat crític amb el sistema global d’economia capitalista i conreen noves pràctiques i mirades des del món educatiu, alternatives de consum responsable i des de la recerca sobre economies feministes. L’objectiu de la sessió era extreure col·lectivament criteris (de continguts i metodològics) bàsics per a implementar l’economia feminista al currículum escolar.

El taller es va desenvolupar en el marc del projecte «La sostenibilitat econòmica i social, l’economia feminista i de les cures en el currículum educatiu», impulsat per Edualter i amb el suport de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Es compta també amb la col·laboració de la Campanya per un Currículum Global en Economia Social Solidària i els resultats del projecte es compartiran també en el pròxim Fòrum Social Mundial d’Economies Transformadores

Es va iniciar el taller contextualitzant el projecte i amb la presentació de les participants, posteriorment es va realitzar la projecció d’un vídeo sobre les cadenes de cures i la lectura d’un dels relatsi que recull el llibre “La vida en el centro”.

Les participants van compartir algunes reflexions, en primer lloc la necessitat de comprendre el model global que hi ha darrere de la realitat de moltes dones que treballen en les cures, com ara la llei d’estrangeria, les condicions laborals o les relacions neocolonials d’explotació entre territoris. I també la necessitat de compartir experiències i iniciatives i recursos de treball sobre l’economia transformadora.

Vam posar-nos a treballar jugant amb dinàmiques de coneixement per tal de posar en acció l’espai des del pensament, però també des dels cossos i les emocions. Amb aquesta comunicació es va tenir oportunitat de relatar com estan vinculades amb l’economia feminista cadascuna de les participants.

Tot seguit es van presentar el quatre marcs teòrics sobre els quals reflexionar:

Cada persona es va situar en un dels quatre marcs, formant-se així els grups de treball. Amb el debat intern de cada paradigma, la selecció de criteris i l’aportació de nous recursos cada grup va fer una proposta de principis o «llavors fonamentals» per l’escola (fent la selecció o prioritat de continguts que es poden treballar més clarament en l’àmbit escolar).

Un cop elaborada aquesta proposta es van barrejar les participants, de manera que cada nou grup tingués una representant de cadascun dels marcs teòrics. Es van exposar i debatre els «llavors» de tots els paradigmes i se’n va extreure una nova selecció de propostes. Aquestes darreres llavors són les que es van exposar col·lectivament, agrupant-les entre totes les participants i en van resultar els següents principis com a indispensables per a dur a les aules:

Qüestionament del sistema econòmic hegemònic

  • Espais de reflexió crítica

  • Identificar mites i axiomes de pensament únic (riquesa, creixement, emprenedoria, propietat privada, consum.

  • Visibilitzar els impactes socials i ecològics del capitalisme i la invisibilització de les tasques reproductives.

  • Fer-ho des de l’optimisme conscient començant amb el professorat.

Cultura de les cures a la comunitat educativa

  • Visibilitzar, reconèixer i fomentar mapa de necessitats i ajuda mútua

  • Vinculació i compromís amb l’entorn

  • Recuperació de sabers populars i comunitaris.

  • Cicle vital i natura com a exemple,

  • Donant valor a la vulnerabilitat i la fortalesa com a part i no excloent.

  • Començar pel professorat.

Alternatives Pràctiques

  • Optimisme conscient

  • Conèixer les alternatives i les xarxes del territori

  • Repartiment i corresponsabilització de les tasques de cures de les escoles i instituts.

  • Apropar l’economia feminista a la vida quotidiana de les joves (estudiar juntes, compartir apunts, fer assemblees amb observadores de repartiment de l’espai d’intervenció, projectes autogestionats, compartir recursos).

  • Reconèixer la diversitat i cooperar,

  • Treballar conjuntament.

Finalment també es van recollir aportacions individuals que complementen la creació col·lectiva, com:

  • La denuncia d’agents responsables de la misèria global.

  • L’aportació de nous referents a les aules i de pautes de consum responsable que posin el qüestió el nostre model de la mà de la visibilització de la petjada ecològica i la revaloració d’allò necessari i allò superflu.

  • La comprensió del treball pel bé comú no per la remuneració salarial i la problematització de la propietat i l’acumulació.

  • El foment d’altres capacitats i altres cosmovisions i l’optimisme conscient, alternativa transformadora i mobilitzadora contra el discurs per culpabilitzar.

  • Reconeixement de la fragilitat de les persones i la Terra i l’acompanyament amb rutes per l’escola i mapes d’ajuda mútua. Com a cultura de centre.

En els grups de debat a més algunes persones van destacar els obstacles o resistències freqüents que impedeixen incorporar aquestes iniciatives en escoles i instituts:

  • Les barreres culturals per trencar amb el pensament econòmic dominant.

  • Les dificultats de canvi pedagògic dins de les escoles.

  • La gestió de les relacions entre professorat i equip directiu i la difícil conciliació entre escola i societat com a sistemes.

Amb tots aquests materials des d’Edualter s’està duent a terme la sistematització de materials, recursos y experiències que el professorat, entitats i altres col·lectius duen a terme i poder incorporar-los al banc de recursos i a la Guia d’Orientacions Pedagògiques del projecte Competències per a Transformar el Món. També s’està realitzant una anàlisi del currículum de primària i secundària per a trobar les vinculacions de totes aquestes propostes en les competències que promou la normativa educativa.

El resultat de la sistematització i anàlisi del projecte es presentarà en la Jornada L’Economia Feminista a l’aula, Transformar l’Escola per a posar la Vida al Centre, que es durà a terme el 28 i 29 de febrer, en el Espai Francesca Bonnemaison (Pre- inscripcions obertes aquí)

 

i CADENAS DE CUIDADOS

  • Su madre no la cuida. Se fue. La dejó con su abuela y llama todas las semanas desde un locutorio en el que suenan muchas voces a la vez hablando desde cabinas mal aisladas. Dejó de cuidarla para cuidar a otra niña. Casi de su edad. Otra niña. Más clara que ella en general. De pelo. De piel. De sonrisa. Con una habitación de colores qeu combinan según las revistas de decoración. Una miña que ya tiene otra madre. ¿Le dará muchos abrazos? Otra madre de otro país al otro lado del océano. Esa otra niña se llama Paula. Mi madre cuida a Paula. Piensa. Pero la madre de Paula también cuida a Paula. A mi me cuida mi abuelas. Pero a Paula también la cuida su abuelas, además de mi madre y de la suya. Mi madre y mi abuela no pueden cuidarse entre sí. Están mal repartidos los cuidados.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*