* Tradicionalment, s’ha definit com a pròpia de l’espai escolar la transmissió de determinats coneixements, habilitats o el que ara s’en diuen capacitats; i com a propi de l’àmbit de l’educació social, i concretament dels centres socioculturals, ha estat definit el valor intrínsec de la formació com a eina transformadora.
Són dues realitats que cada cop estan aixecant més ponts i que en alguns moments es troben, en d’altres es repel·leixen i en d’altres es complementen. Moltes vegades l’educació escolar mira de trobar solucions als processos d’ensenyament-aprenentatge a la comunitat i als seus projectes d’educació.
L’acció comunitària engloba tots els processos que es posen en marxa des de la comunitat de l’Ateneu amb la finalitat de transformar la realitat. El que pretenen aquests processos és aconseguir que les persones i les comunitats triïn i construeixin els seus propis destins.
Per a arribar a això, la comunitat ha de prendre consciència de la realitat que l’ envolta, dotar-se d’eines i passar a l’acció amb lògica de procés.
Per comprendre com es construeix, es sustenta i s’actualitza el fet d’actuar en comunitat, es vinculen els quatre conceptes següents: el subjecte comunitari, la participació, la conscienciació i l’atribució del projecte com a propi per part de les persones que hi actuen (apoderament).
El treball educatiu en circ i arts de carrer, des d’un projecte participatiu i comunitari, permet assignar una funció diferent a l’art més enllà de la merament estètica que de normal té assignada.
Des de fa alguns anys, l’art està tenint un nou rol, més quotidià, centrat més en el procés artístic que en la idea d’obra acabada.
L’art té, amb aquesta concepció, una capacitat transformadora de la persona i de la comunitat.
Text extret de: Circ, educació i transformació social. El projecte pedagògic de l’Ateneu Popular 9Barris
Pingback: El Circ social al Seminari d’Estratègies i tècniques didàctiques per a la Transformació i la Justícia Global | Educació Transformadora