Primera sessió de treball: Baròmetre i posicionaments

A favor

En contra

Si es té un sentit clar dels objectius, s’ha de ser ferm en les propostes i en el camí a recórrer

Bel·ligerant també significa provocar, buscar la crítica

Hi ha adoptar una posició clara, no neutral i provocadora per crear judici crític

Les metodologies han de ser participatives, però si l’objectiu és promoure uns valors, s’ha de tenir contundència per provocar aquest canvi, una cosa és el quin i una altra el com que en tot cas ha de ser participatiu.

Una metodologia de EPD ha de motivar, provocar, incentivar

Bel·ligerància entesa com a lluita i com a esforç per aconseguir alguna cosa es pot aplicar a un procés educatiu, lluitar a favor de la EPD sense tocar els extrems de creure que totes les persones hagin de canviar cap a on l’educador o educadora digui

La bel·ligerància no només l’hem d’entendre aplicada en el treball d’aula sinó en tot l’entorn educatiu, la planificació, la preparació, els instruments, avaluació, també amb actitud bel·ligerant

Vulguem o no vulguem, hem de ser conscients que els nostres valors els portem on estiguem, no hi ha neutralitat i és millor explicitar la nostra bel·ligerància a favor d’uns o altres valors

Ser bel·ligerant va en contra dels valors de l’EPD, s’ha de buscar diàleg, intercanvi, ser bel·ligerant no és el millor procediment per transformar

Per promoure els principis de l’EPD s’ha d’anar amb compte en la metodologia, que no siguin imposades i que permeti que la reflexió sigui de l’alumnat

La bel·ligerància és una confrontació, la qual cosa és en sí mateixa una actitud. En l’EPD s’ha de buscar incloure, les sinergies, les trobades.

S’ha de rebutjar l’autoritarisme en l’ensenyament, afermar la pròpia visió del món sense reconèixer la diversitat de les altres i els altres.

En lloc de bel·ligerància s’hauria de buscar la transformació

Si es parteix de la diversitat, dels diferents contextos, l’actitud no és la bel·ligerància sinó la trobada

La defensa a ultrança de valors en l’educació pot ser negatiu

Si la bel·ligerància és negativa, aquesta actitud negativa no et permetrà canviar altres actituds negatives

Altres arguments:

S’ha de tenir una posició provocadora i crítica però també valorant la incidència real que pot tenir, no buscar el rebuig

S’ha de tenir un compromís per promoure els valors de l’EPD

Quin és l’actitud de la persona que vol treballar en l’EPD per promoure els seus valors i buscar la transformació social?

Educar és educar en un tot, s’educa en tot moment i és difícil no ser transversal

L’originalitat de l’EPD és que és transversal i interdisciplinària, és un somni al que hem d’atrevir-nos a somiar, en el fons a nivell educatiu així deurien ser la majoria de continguts

Emfatitzar la transversalitat enriquint la possible naturalitat amb la qual s’ofereixin continguts d’EPD en les matèries, si s’associen continguts a una sola matèria es perden oportunitats d’integrar aprenentatges

Caldria buscar un nivell d’exigència que transcendeixi la matèria i la disciplina i treballar de la mà de més professionals

Amb la normalitat de continguts però vinculat a tota l’experiència formativa

La transversalitat seria el màxim desitjat i en el qual moltes educadores i educadors creuen. El mínim seria el toc o aire que s’hauria de respirar al món escolar

La transversalitat es dibuixa com a utopia cap a la pròpia transformació de l’escola (utopia com a camí de la transformació, Eduardo Galeano)

Si pensem l’escola com a espai de socialització, no estem parlant de “matèries” per a la vida, sinó educació (transversal) per a la vida, aprenentatge que ha de ser multidisciplinari i transversal

Des de la perspectiva de Competències Bàsiques se suposaria que en cada matèria es treballarien i ajudaria a incorporar l’EPD

Conceptualitzar la proposta d’EPD des de la perspectiva de CCBB ajudaria després a desplegar la proposta en matèries o en projectes, segons la forma en què s’abordi a cada escola

Els continguts de les assignatures poden fer que les propostes d’EPD es perdin, no hi hagi continuïtat per poder treballar-les pel tancat i engruixats dels continguts, s’ha de diferenciar entre els temes d’EPD i els que no ho són?

Si des de cada assignatura fem una mica d’EPD es pot considerar que s’està fent un esforç transversal

Per fer alguna cosa transversal en un centre o institut s’ha d’institucionalitzar, s’ha de reflectir en el Projecte de Centre, s’ha de tenir assumit políticament.

El compromís polític de l’equip directiu o claustre ajudaria després a pensar de quina forma, si a través de les assignatures o per projectes

També hem de pensar en el compromís amb el tipus d’educació i si ens restringim al model de matèries no estem sent coherents. “Amb les eines del amo, no anem a destruir la casa del amo” (cita)

Si busquem transformació estem transformant en tots els àmbits

També es treballa EPD fora de la transversalitat, amb incidència del professorat particular en alumnat particular

Per l’experiència i encara que el concepte de EPD sigui transversal, de vegades val més treballar amb una part del professorat i amb algunes assignatures o matèries, o tutoria puntuals

És millor tenir certa flexibilitat en la forma d’introduir l’EPD que no fer gens

L’EPD es treballa des del fet puntual i contundent, on tens espai

El que en la realitat s’entén per transversal és que tenint aquest rètol ningú ho fa, fa por donar-li aquesta categoria pel risc de deixar-la sense ningú que l’assumeixi, és poc pràctic

A més d’actituds, metodologies i procediments, l’EPD també són continguts, que s’han de treballar en matèries i àrees concretes

Haurem d’aspirar a la normalitat dels continguts d’EPD dins de les matèries, donar a l’alumnat el missatge de normalitat (comerç just en C. Socials, per exemple)

No s’ha de caure en debat de el “ou o la gallina”, les Competències Bàsiques es treballen en les matèries, però hem de treballar les matèries per desplegar les CCBB

A nivell pràctic, d’escola, del dia a dia, la guia ha de considerar les matèries. No es pot trencar i fer-ho tot transversal

Des del treball per assignatura es pot treballar la transversalitat, és un calaix que està posat i que cada qui ho omple, amb continguts, actituds, metodologies. Tot interrelacionat amb la realitat, amb diferents recursos.

L’EPD ha de provocar també la recerca de diferents formes, la frase aquesta com “només es pot” no està molt d’acord a aquest plantejament

En una estratègia de incorporació gradual, el mínim és que l’EPD estigui en el currículum i es reflecteixi en les matèries

També és necessari visibilitzar a nivell d’àrea curricular el compromís i la contribució a l’EPD, la guia hauria de llançar aquest senyal clar, fins i tot si no contribueix per explicitar el currículum ocult d’alguns projectes de centre

Fa falta una preparació per part del professorat per assumir una guia per competències i transversal, en el pràctic fa falta portar propostes concretes per matèries

Per a una guia de recomanacions ens hem de mullar per fer una proposta de temes, de continguts, més enllà d’actituds i les metodologies que poden ser transversals

El professorat que vol incorporar l’EPD, vol una eina pràctica, hi ha molts temes pels quals ha de coordinar-se amb el claustre, si no donem una bona part de la guia per començar ja, no prendrà la guia com a referent

Les activitats de centre i dies especials com a “esdeveniments especials” però que han d’estar associats a la normalitat de continguts de EPD en les matèries

L’EPD s’hauria de treballar des d’una proposta de màxims, amb una idea de transversalitat permanent, però no significa que només es pot treballar així

El mínim per començar a treballar (per matèries o transversalment) és que l’escola es crea la EPD

Les estratègies per arribar a la transversalitat pot implicar que en algunes matèries es recorri a metodologies o continguts específics però sense perdre horitzó utòpic

També l’EPD caldria pensar-la des d’una visió àmplia, tocant el Projecte Educatiu de Centre, implicant a la comunitat educativa i no limitar-la al currículum

L’actitud del professorat, la resolució del conflicte, com organitzes l’aula, ja és una actitud davant l’educació que és transversal

Ja posats a buscar utopies, es pot fer el pas de trencar amb els compartiments de matèries i anar més enllà

També s’ha de pensar que algunes accions per petites que siguin si estan ben encaminades són vàlides, tant grans projectes utòpics com una xerrada poden incidir en una persona

El repte que en l’ESO es treballi transversalment, que el claustre estigui a una sola veu, es poden donar orientacions, però perquè la guia tingui aplicació en un altre entorn, també llançar propostes concretes per àrea o matèria i que això és EPD, amb continguts, actituds, metodologies. Si es fa proposta de màxims només ho farà la part del professorat convençut

Un altre repte és que la guia respongui a diferents sensibilitats, des de l’aplicació d’aula en una matèria, fins a contribuir a un PEC, reordenació d’àrees, matèries o més, anar amb compte i no caure en incoherències perquè l’alumnat serà el primer a adonar-se d’aquestes incoherències, pot ser molt negatiu

La necessitat de tenir creativitat amb l’horitzó de la transversalitat, com ho fem perquè segueixi sent aplicable?

El camí a recórrer amb la guia hauria de ser entre el concret i l’abstracte, l’útil i l’utòpic. Trobarem resistències de tot tipus, des de problemes de formació fins a mecanismes institucionals que poden estar en contra del desplegament de l’EPD