Rúbrica d’autoavaluació de la perspectiva feminista

Reflexió sobre la seva aplicació a l’aula

Avui volem compartir una reflexió del Jordi Moner, professor de tecnologia a l’Institut  Bisaura de Sant Quirze de Besora i membre del grup de treball EduglobalSTEM, sobre la seva experiència d’aplicació a l’aula de la Rúbrica d’autoavaluació de la perspectiva feminista. Recordem que aquesta rúbrica és un dels instruments d’avaluació transformadora elaborats com a resultat del procés de formació i reflexió dut a terme en el marc del Grup de Treball Avaluar per Transformar, impulsat per Edualter i l’Escola de Cultura de Pau.

Al llarg del curs acadèmic 2021-2022, en Jordi ha treballat la rúbrica amb el seu alumnat de 3r i 4t de ESO (en la seva versió original), i de 1r i 2n de ESO (amb petits canvis). Un dels principals punts a millorar que assenyala el Jordi fa referència a la complexitat excessiva del llenguatge de la rúbrica, que fa que de vegades l’alumnat no acabi d’entendre tots els indicadors. Tot i que en la versió que va emprar amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO es va simplificar el llenguatge, igualment van presentar algunes dificultats de compressió. Seria desitjable, doncs, fer un procés d’adaptació del llenguatge de la rúbrica per a cada nivell educatiu, de manera que sigui comprensible per a la totalitat de l’alumnat. “Perquè un projecte tiri endavant, tothom ha de parlar el mateix llenguatge, i això és un punt important”, com ens diu en Jordi en la nostra xerrada. A més a més, es podria afegir un suport visual per a facilitar la comprensió dels diferents indicadors, com ara imatges, emoticones, etc.

La rúbrica s’ha provat com a instrument d’autoavaluació i de coavaluació. En la modalitat d’autoavaluació, tot i ser anònima, en Jordi ha detectat una falta de sinceritat generalitzada en les respostes: “sempre volen quedar bé”. A 1r i 2n d’ESO els i les alumnes van anar compartint les seves respostes a la rúbrica en una dinàmica de mural de post-its, però les intervencions inicials i la pressió de grup van condicionar molt la resta d’intervencions. A 3r i 4t d’ESO, es va generar una certa tensió nois-noies al comentar, debatre i fonamentar les seves respostes, la qual cosa es pot veure com una bona oportunitat d’educar en la controvèrsia. En el format de coavaluació s’ha observat una major sinceritat de l’alumnat a la hora de respondre els indicadors de la rúbrica.

Un últim aspecte a ressaltar és que a l’alumnat li costa analitzar el que pensa sobre les qüestions de gènere (i encara més el perquè pensa el que pensa). Generalment són ben capaços de respondre “ho faig” o “no ho faig” davant de la majoria d’indicadors de la rúbrica, però tenen moltes dificultats a l’hora de justificar i raonar les seves respostes. Per això, tant important com no “donar pistes” abans de passar la rúbrica (per no condicionar els resultats), és intervenir un cop l’han omplert: amb debats, relats d’experiències, anàlisi crítica de la realitat existent, lectura i comentari de bibliografia rellevant, etc. És a dir, mitjançant la generació de contextos que afavoreixin la presa de consciència i la transformació del seu sistema de creences. En paraules del Jordi: “de fet l’avaluació és això, primer detectar i després solucionar”.

L’objectiu ara és continuar compartint, debatent i millorant aquesta rúbrica incorporant les veus de diferents agents educatius, com es farà en les Jornades Reptes de l’Avaluació Transformadora dels pròxims dies 17 i 18 de juny, a les quals us podeu inscriure mitjançant aquest formulari.