Taula inaugural: l’Economia Feminista a l’aula. El bon viure com a horitzó global

En la taula inaugural de les Jornades Natàlia Garrido, de la Xarxa d’Economia Solidària, va posar l’èmfasi en alguns dels elements fonamentals per generar canvis profunds en les relacions de gènere:

• visibilitzar les males pràctiques
• revaloritzar les tasques reproductives
• incloure l’humor per comunicar la problemàtica cultural
• crear noves eines per ajudar a realitzar pràctiques transformadores
• continuar pensant

També va presentar una eina d’observació de gènere elaborada per la XES, que contribueix a situar en clau de gènere les relacions que s’estableixen en els diferents espais de participació.

Finalment, va remarcar la importància de tenir en compte la necessitat d’abordar les resistències de tot tipus que es generen en els processos de transformació de les relacions i interaccions. En l’àmbit educatiu, va ressaltar la importància d’observar com es donen aquestes relacions a l’aula, i com es concreten a través dels cossos.

A continuació Blanca Bayas, de l’Observatori del Deute en la Globalització, partint del fet que els cossos són vulnerables i necessiten cures, va plantejar que el deute econòmic no es dona del sud al nord, sinó del nord al sud globals, a causa del Deute de cures i ecològic, i dels diferents mecanismes de desigualtat que actuen i s’articulen de manera simultània: capitalisme, patriarcat, racisme, capacitisme, classisme, colonialisme…

Posar la vida humana i de la resta de la natura: aigua, energia, aire, alimentació… al centre, consisteix en tornar a donar valor als treballs històricament feminitzats.

Aquest plantejament suposa trencar amb la diferenciació entre el que és considerat treball, que és tot allò productiu, i les tasques reproductives, que tot i sostenir i permetre l’existència del sistema capitalista, no es consideren productives. Bayas va ressaltar la conveniència de parlar de treball de cures, en lloc de tasques reproductives, ja que aquest concepte inclou la vessant emocional, i no es limita a les tasques domèstiques, sinó que contempla les relacions humanes i els vincles afectius. També va destacar la importància d’entendre a nivell global què consumim, i de no naturalitzar el fet que hi ha pobres i rics, naturalitzant així la jerarquització de les estructures socials.

L’Adriana Guzmán Arroyo, del Movimiento Feminista Comunitario Antipatriarcal de Bolívia, va destacar la necessitat de diferenciar les lluites contra el capitalisme i el patriarcat al Nord i al Sud, ja que el patriarcat i el capitalisme es vinculen amb el colonialisme i amb el racisme.  La colonització va ser una trobada entre dos patriarcats (el de la colònia i el de la metròpoli), i per això la necessitat de descolonitzar el feminisme. Els feminismes al nord i al sud globals no s’han d’enfrontar entre ells, però sí que han de ser honestos, i construir-se des d’allò propi.

Adriana Guzmán considera que cal diferenciar entre transformar una realitat i fer que aquesta realitat es deixi de reproduir. Si bé un primer pas per lluitar contra el patriarcat pot ser frenar la reproducció del sistema capitalista patriarcal, un cop fet això, cal continuar lluitant per transformar la societat.

També va destacar la importància de no caure en una visió romàntica de les cures. Posant l’exemple de les dones bolivianes que durant la Guerra del Gas a La Paz, l’any 2003, a més de sortir al carrer a protestar amb els homes, de vetllar els morts…,  havien de fer les tasques de cures que permeteren l’existència i persistència de les comunitats i les seves lluites.  Aquesta explotació també es produeix a nivell global, amb les cadenes de cures, que suposen una triple explotació per a les dones racialitzades, empobrides i discriminades per motiu de gènere.

Tot això, en el marc de la filosofia del “Buen Vivir”, que planteja d’una banda la reflexió de la necessària harmonia entre les persones i la natura i d’altra banda, la necessitat de revisar el model de consum i els ritmes, recuperant conseqüentment el nostre temps i interpel·lant-nos constantment negant l’acumulació i la imposició de models de consum. Adriana Guzmán planteja que el treball domèstic és, seguint la conceptualització marxista, plusvàlua pura, perquè aquestes feines no reben cap remuneració, i per tant el sistema s’apropia dels beneficis generats. Reivindica la necessitat d’una reparació històrica en memòria de les ancestres que han estat robades, amb prestacions econòmiques en concepte d’atur pel treball domèstic realitzat durant anys.

Tot i que explicita molts dubtes respecte a la possibilitat de dur a terme transformacions profundes en el marc de l’educació formal, donat que el paper de l’escola actualment és el de reproduir el sistema, destaca la importància de seguir incidint en l’educació per fomentar una mirada feminista i antipatriarcal des de la infància (Feminismos para Wawas).

Va ser una taula molt enriquidora, que va generar debats interessants, moltes gràcies a totes les persones participants per aportar les vostres reflexions !!!

Podeu veure el vídeo de la taula inicial:

Jornada d’Economia Feminista a l’aula | Taula inaugural from Edualter on Vimeo.