aqui<\/a><\/li>\n<\/ul>\n <\/p>\n
Per: Vanessa Andreotti<\/p>\n
Aquesta cartografia social \u00e9s un experiment educatiu i una eina pedag\u00f2gica<\/strong> que convida a conversar sobre la nostra exist\u00e8ncia col\u00b7lectiva en un planeta que est\u00e0 fent front a crisis sense precedents. Aquestes converses, al seu torn, canvien la cartografia com a instrument pedag\u00f2gic, creant moltes versions diferents (com un palimpsest). Ens interessen m\u00e9s les pr\u00f2pies converses mobilitzades per la cartografia, m\u00e9s que no pas l\u2019exactitud de les descripcions i representacions. Aix\u00ed, el que presentem aqu\u00ed \u00e9s una de les m\u00faltiples diagnosis i propostes possibles.<\/p>\nAquesta cartografia social presenta dues imatges que comprenen una teoria del canvi<\/strong>. Tota teoria del canvi est\u00e0 constru\u00efda a partir d\u2019una diagnosi del present i d\u2019una proposta d\u2019horitz\u00f3 per al canvi. La primera imatge (la casa), ofereix un diagn\u00f2stic, mentre que la segona imatge (bolets i miceli) presenta la proposta d\u2019un horitz\u00f3 i d\u2019una manera de caminar junts.<\/p>\nD\u2019una banda, la cartografia social \u201cLa casa constru\u00efda per la modernitat\u201d<\/strong> ofereix una diagnosi del present, focalitzada en un imaginari global modern\/colonial, en el qual el ser es redueix al saber, els beneficis tenen prioritat per sobre de les persones, la Terra \u00e9s tractada com un recurs, en lloc d\u2019una relaci\u00f3 viva, i les brillants promeses dels estats, dels mercats i de la racionalitat occidental s\u00f3n sostingudes negant dels danys de la pobresa, el genocidi i la destrucci\u00f3 del medi ambient.<\/p>\nD\u2019altra banda, la cartografia social \u201cA la cura de la Terra\u201d<\/strong> convida a conversar sobre la possibilitat d\u2019establir horitzons d\u2019esperan\u00e7a m\u00e9s enll\u00e0 de la casa constru\u00efda per la modernitat. A partir d\u2019una met\u00e0fora centrada en la Terra, proposa que l\u2019ecologia i la just\u00edcia econ\u00f2mica (els bolets) no s\u00f3n viables sense les just\u00edcies cognitiva, afectiva i relacional (miceli saludable).<\/p>\nJuntes, ambdues cartografies apunten la necessitat d\u2019un altre tipus d\u2019educaci\u00f3<\/strong> que ens porti a entendre que som part d\u2019un metabolisme m\u00e9s ampli i ens ensenyi a acompanyar el final de la modernitat, aprenent dels seus errors recurrents, per tal d\u2019obrir els nostres imaginaris i cometre \u00fanicament errors nous, mentre assistim al naixement de quelcom nou, indefinit i potencialment (encara que no necess\u00e0riament) m\u00e9s savi.<\/p>\n <\/p>\n
La casa constru\u00efda per la modernitat<\/strong><\/h3>\nLa cartografia social \u201cLa casa constru\u00efda per la modernitat\u201d es va inspirar en la famosa i genial percepci\u00f3 d\u2019Audre Lorde segons la qual:<\/p>\n
\u201cLes eines del senyor mai no desmantellaran la seva casa. Potser ens permeten guanyar-lo temporalment al seu propi joc, per\u00f2 mai no ens permetran provocar un canvi veritable\u201d.<\/span><\/span><\/em><\/h3>\nLes quatre primeres imatges de la part superior de la cartografia presenten una breu an\u00e0lisi de les estructures i institucions socials contempor\u00e0nies que estan afrontant crisis socials, pol\u00edtiques, ecol\u00f2giques i econ\u00f2miques. Les quatre imatges a la base de la cartografia ofereixen una an\u00e0lisi sobre com la modernitat afecta el nostre raciocini, la pr\u00f2pia noci\u00f3 del jo i de la realitat, els nostres desitjos i la percepci\u00f3 dels nostres privilegis, de manera que s\u2019altera la nostra capacitat de sentir, de tenir esperan\u00e7a, de relacionar-nos, de ser i d\u2019imaginar d\u2019una manera diferent.<\/p>\n
Aquesta cartografia sintetitza les cr\u00edtiques a la modernitat promogudes en el marc dels estudis Ind\u00edgenes, Negres, Descolonials, Post-desenvolupament, Post-colonials i dintre (de diferents formes) de la Psicoan\u00e0lisi, a partir de les obres d\u2019estudiosos com Gayatri Spivak, Frantz Fanon, Denise Ferreira da Silva, Nelson Maldonado-Torres, Fred Moten, Arturo Escobar, Vandana Shiva, Boaventura de Souza Santos, Silvia Rivera Cusicanqui, Sylvia Wynter, Glen Coulthard, Michalinos Zembylas, Ilan Kapoor, Sara Ahmed, Leela Gandhi, David Scott, M. Jacqui Alexander, i molts altres. Una descripci\u00f3 de la casa va ser inicialment publicada a Stein i Andreotti (2017) i posteriorment va ser desenvolupada en profunditat a Stein, Hunt, Susa i Andreotti (2017) i Andreotti, Stein, Sutherland, Pashby, Susa i Amsler (2018).<\/p>\n
<\/p>\n