Presentació del programa Competències i EPD

Organitza:

Edualter i Escola de Cultura de Pau

Data: 3 de març, a les 18h.

Lloc: Seu de la FONGD. C/

Tàpies 1-3. Barcelona

A la presentació, que va comptar amb una nodrit auditori provinent en la seva majoria de l’àmbit educatiu, es va fer una primera introducció a càrrec de Clara Massip d’Edualter. A continuació va intervenir Laura Mendoza, en representació de l’Ajuntament de Barcelona (Programa de Cooperació Internacional). Tot seguit va prendre la paraula Antoni Zabala, de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), que va parlar sobre l’ensenyament per competències en relació a les possibilitats que ofereix a l’EPD. La presentació del programa “Competències i EPD” va córrer a càrrec de Cécile Barbeito, d’Escola de Pau, i Àlex Egea, coordinador pedagògic del programa. Finalment, es va distribuir entre els assistents un formulari per tal de crear un REGISTRE DE PARTICIPACIÓ de cara al posterior desenvolupament del programa. A continuació us fem un breu resum d’aquestes intervencions:

INTRODUCCIÓ. Clara Massip (Edualter)

En aquesta primera intervenció es presenta el programa, gestionat per Edualter i Escola de Cultura de la Pau amb el suport de Barcelona Solidària de l’Ajuntament de Barcelona, com una eina per a introduir l’EPD a les escoles dissenyada des d’una plataforma de treball conjunt. Es fa menció  especial a la col—laboració de la Comissió d’Educació de la FONGD i de la Comissió Pedagògica de la XECMón. Es parteix d’una diagnosi sobre els recursos de les ONG per als docents i de xerrades informatives als tècnics d’ONG en relació al món de l’escola.

INTERVENCIÓ INSTITUCIONAL. Laura Mendoza (Programa de Cooperació

Internacional. Ajuntament de Barcelona)

En aquesta intervenció es va destacar la convergència i la sinergia d’esforços que representa aquesta iniciativa. Mendoza afirma que l’Ajuntament de Barcelona fa una aposta clara per l’EPD i ho exemplifica amb la seva convocatòria explícita a programes que afavoreixen el treball en xarxa en EPD i la seva difusió. En aquest sentit, es destaca la tasca de XECMón per tal d’impulsar el treball conjunt entre escoles i ONG’s i per aconseguir la inclusió de l’EPD en el currículum escolar. Aquest programa, conclou la portaveu de l’Ajuntament, és un pas més en aquesta direcció: per la seva metodologia participativa i per aprofitar la porta oberta per les competències per tal d’introduir l’EPD al currículum d’educació obligatòria.

ENSENYAMENT PER COMPETÈNCIES I EPD. Presentació de Antoni

Zabala (IRIF)

Zabala va fer una intervenció seguida amb molt d’interès per l’auditori, que va començar amb una definició del terme “competència”, per continuar amb una reflexió sobre la funció social de l’ensenyament i acabar aterrant tot això en l’àmbit de l’EPD. Per Zabala, les competències són un recipient que pot ser positiu o negatiu per l’EPD i l’educació en general en funció del què hi posem a dins.

Perquè la pregunta clau és: quines competències cal ensenyar? Quan parlem d’EPD, hem

d’anar uns quants passos més enllà: sabem que la funció és la formació integral de les persones; sabem que l’objecte són les competències per a la vida, però ens queda perfilar no només quines competències, sinó per a quina vida i en quina societat.

En la seva exposició fa una crítica oberta a l’educació entesa com una gimcana, que comença al parvulari i acaba a la universitat, en la qual l’objectiu és anar superant els diferents estadis de la carrera educativa i les seves proves selectives. Defensa, en  canvi, l’educació entesa com a FORMACIÓ INTEGRAL de les persones, orientadora en comptes de selectiva, un repte potser fins hi tot utòpic però sense el qual, en la seva opinió, no es pot educar. L’EPD és el full de ruta, el procés que ens marca el camí cap aquesta utopia, encara que no el final. Educar, conclou, és formar per a la vida, formar persones capaces de donar resposta als problemes que els anirà plantejant la vida en la seva dimensió personal, interpersonal, social i professional.

Pel que fa a les competències (enteses com aquelles habilitats/capacitats per donar resposta a problemes nous, a noves situacions), Zabala en diferencia quatre continguts, extrapolats conjuntament pels assistents seguint l’exemple proposat de discernir les competències necessàries a l’hora de fer una truita.

Aquests quatre continguts competencials serien:

• Els ingredients de la truita o continguts factuals
• El concepte de truita o coneixements abstractes
• Les habilitats a l’hora de trencar/batre un ou o habilitats procedimentals
• Les ganes, la voluntat, l’afecte que hi posem, és a dir, les actituds

L’educació actual, des del seu objectiu d’instruir més que educar, aprova com a molt en  els dos primer continguts de les competències. Tampoc els docents estan preparats per a portar a terme aquesta funció d’ensenyar als alumnes a respondre de forma eficaç, en situacions diverses i en contextos diferents, però sobretot reals.

Això s’aprèn vivint, sobretot les actituds, però com es gestiona una aula viva de 30 alumnes, amb conflictes reals a resoldre, amb quines metodologies es fa això… Queda encara pendent l’assignatura de la qual parlaven els educadors romàntics del segle passat, de fer que la vida entri a l’escola, d’educar per a la vida.

Àudio Xerrada Antoni Zabala en la presentació del projecte (enllaç a Community Audio)

PROGRAMA “COMPETÈNCIES I EPD”. Presentació de Cécile Barbeito d’Escola de Pau, i Àlex Egea, d’Edualter, coordinador pedagògic del programa.

Cécile Barbeito enceta la seva intervenció animant a la participació en aquest projecte, que està en la seva primera fase, i que culminarà amb la elaboració d’una GUIA per a obtenir materials pedagògics adequats. El procés tindrà una durada de tres anys, comptarà amb la participació d’equips multidisciplinars, que treballaran amb una dinàmica col—laborativa, i l’autoria també serà col—lectiva.

S’utilitzarà programari lliure i tota la informació serà transparent i accessible. La metodologia de treball serà la d’investigació/acció des d’una mirada transversal (perspectiva de gènere, interculturalitat, etc.).

A continuació, Àlex Egea, coordinador pedagògic del programa, en concreta més la informació:

· Destinataris: docents i tècnics d’EPD

· Objectiu a llarg termini: Construir de manera  participativa una eina metodològica (la guia) per a treballar l’EPD a l’aula

· Fases:

FASE 1. Any 2011.

• Creació del grup de treball
• Construcció d’un marc teòric i metodològic de referència en EPD

FASE 2. Any 2012.

• Identificació i anàlisis de les propostes d’EPD per incorporar al currículum. Es  tractaria d’una recerca sistemàtica sobre el panorama actual que, s’afirma, es més aviat difús i poc estructurat.

FASE 3. Any 2013.

• Aplicació i validació de la proposta a dos centres educatius, un de primària i un de

  secundària.

Opcions de participació, de més a menys compromís:

GRUP DE TREBALL. Els seus membres es comprometen a seguir unes sessions mensuals de formació i un seminari d’estiu.

GRUP DE COL—LABORACIÓ. Els seus membres es comprometen a fer un acompanyament virtual del programa amb sessions presencials puntuals.

GRUP DE SEGUIMENT. Són les persones interessades a rebre informació del programa.

TORN DE PARAULES

A la pregunta de si existeix algun tipus d’experiència similar, A.Zabala respon que de plantejament de currículum en EPD no en coneixen cap, que s’haurà de començar amb hipòtesi no contrastades.

A la pregunta de si, actualment, s’aplica l’ensenyament per competències, A. Zabala contesta que hi ha un nucli important que si que ho fa, però que caldrà esperar tota una generació, uns 30 anys, abans que els efectes del desplegament per competències es puguin avaluar. Però, només que es puguin posar condicions a les editorials que estan fent els materials, ja s´haurà avançat molt. Per això necessitem eines que ens ho permetin fer.

A la pregunta de quina diferència hi ha entre l’ensenyament per competències i els famosos processos transversals de la LOGSE, altres assistents es mostren d’acord amb què, li diguem com li diguem, el problema real és com fer que tot això entri a l’escola, més enllà del mestre compromès, vinculat a una ONG i que ho fa de manera voluntària. No es tracta d’anar canviant les coses de nom, sinó de fer bé el que s’està fent o s’hauria de fer. La resposta de A. Zabala és que, efectivament, ja fa molts anys que des dels processos transversals s’està treballant per competències i que, segurament es trobaran amb els mateixos problemes. No obstant cal fer unes passes endavant:

-Una àrea on això s’expliciti

-Algú que se n’encarregui

-Mesures administratives que ho fomentin

A la pregunta de què inclourà aquesta guia, Àlex Egea respon que inclourà:

-Recomanacions. Un seguit de recomanacions amb un acompanyament teòric i metodològic, possiblement dividides en àmbits (recomanacions des de l’àmbit escola, des de l’àmbit ONG, des de l’àmbit Administracions…)

-Una proposta de bones pràctiques

-Un protocol d’aplicació

A la pregunta d’obrir la participació a AMPES i alumnes, Àlex Egea contesta que ja tenen algunes AMPES interessades a participar en el grup de treball i que els alumnes ja participaran de forma indirecte en l’etapa de validació de la proposta als centres.

A la pregunta de quin serà el contingut de les sessions de formació, Àlex Egea apunta unes primeres línies, tot i que es considera un procés de construcció conjunta i, per tant, obert.

-5 sessions dedicades a la sistematització de la terminologia de treball (educació, desenvolupament, EPD, etc.).

– 5 sessions centrades en l’estudi metodològic de com aplicar tot això a l’aula.

– 5 sessions l’objectiu de les quals serà buscar i analitzar les experiències

– Sessions de formació corresponents a la fase d’aplicació als centres

Per finalitzar, es recorda als assistents interessats a participar en alguns dels tres grups del programa que omplin i entreguin el formulari del registre de participació i l’acte es tanca amb un piscolabis.

Un article d’Helena Migueiz per a Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món